Teràpia EMDR (Eye Movement Desensitization and Reprocessing)
La teràpia Eye Movement Desensitization and Reprocessing EMDR està avalada per l'Organització Mundial de la Salut i per les Guies Clíniques Internacionals per al tractament d’experiències estressants i traumàtiques.
EMDR és un model integratiu que forma part de les anomenades tècniques de tercera generació en la Psicologia, que combina elements teòrics i clínics de diferents orientacions psicològiques. Aquest mètode terapèutic s’utilitza per processar records traumàtics que han quedat emmagatzemats de manera disfuncional, canviar creences autolimitants i dessensibilitzar emocions i sensacions negatives associades al record traumàtic.
El 1987, Francine Shapiro, psicòloga nord-americana, va descobrir que els moviments oculars voluntaris reduïen la intensitat de l'angoixa dels pensaments negatius. Encuriosida per aquest fet, va iniciar una investigació amb subjectes traumatitzats en la guerra del Vietnam i víctimes d'abús sexual per mesurar l'eficàcia de l'EMDR. Els resultats de l'estudi mostraven que EMDR reduïa de manera significativa els símptomes del Trastorn per Estrès Posttraumàtic en aquestes persones (Shapiro, 1989).
Francine Shapiro (1948-2019) fundadora del model EMDR, va ser Doctora en Psicologia i Investigadora Sènior al Mental Research Institute de California. El 1994 va rebre el Premi Científic de l'Associació Californiana de Psicologia. A l’any 2009, l'Associació Americana de Psiquiatria (APA) va reconèixer l'EMDR com la psicoteràpia més efectiva pel tractament dels efectes del trauma.
La idea central del model EMDR, anomenat Model de Processament Adaptatiu d'Informació (PAI), és que el sistema nerviós té mecanismes inherents i naturals per processar i integrar tot allò que ens va succeint, incloent-hi les experiències difícils o estressants. De vegades, quan aquestes experiències són molt intenses o complexes per a la persona, el sistema es bloqueja i el record queda emmagatzemat sense elaborar, amb el format original, és a dir amb les mateixes percepcions, pensaments, emocions i sensacions del moment de l’impacte. Aquests records poden activar quan alguna cosa del que passa en el present es connecta amb aquestes experiències, donat lloc a una varietat de símptomes i problemes.
La teràpia EMDR ha definit procediments per accedir i desbloquejar aquests records, i deixar així que el sistema nerviós pugui finalment integrar-los. Dins aquests procediments, un dels elements que es fa servir és el moviment ocular o altres formes d'estimulació bilateral del cervell, com poden ser la tàctil i auditiva.
La teràpia EMDR ajuda el cervell a processar aquests records i permet que es reprengui el procés de curació natural que va quedar interromput. L’experiència encara es recorda, però la resposta de lluita, fugida o congelació associada a la situació passada es resol.
Durant el procés d’EMDR, la professional és qui va prenent les decisions clíniques sobre la direcció que ha de seguir la intervenció, amb l'objectiu que la persona processi la informació sobre l'incident traumàtic, portant-lo a una "resolució adaptativa", és a dir: reducció dels símptomes i malestar emocional, canvi envers les creences negatives prèvies i la possibilitat de funcionar millor en la vida quotidiana.
En el procés amb EMDR, el/la terapeuta treballa amb la persona per identificar un problema específic que serà el focus del tractament. La persona descriu l'incident traumàtic, i amb ajuda professional es seleccionen els aspectes que generen més malestar de l'esmentat incident. Mentre la persona realitza els moviments oculars li venen a la ment altres parts del record traumàtic o altres records associats. El/la terapeuta interromp els moviments oculars de tant en tant per assegurar-se que la persona estigui processant adequadament.
Per més informació pots dirigir-te a la pàgina oficial de la Asociación EMDR España